Aida Lleyda Costa

Sóc ioga

El ioga, el mindfulness i la meditació m’han canviat la vida, l’humor i els hàbits.

He decidit emprendre per

construir la vida que tinc ganes de viure.

Perquè practicar ioga i meditació m’ha permès
canviar rutines i discernir amb més precisió què
em fa feliç.

La meva salut també ha millorat.

Perquè si et sents bé per dins, es nota per fora.

Soc aquí per acompanyar-te en aquest
camí d’autoexploració, autoconeixement i autocura.

Soc l’Aida Lleyda, i m’he format a les millors escoles de ioga, meditació i
mindfulness: Institut de Benestar Infantil, Kavaalya, Yoga Seeds Of
Llove i Euroinnova.

Estic certificada com a instructora de Hatha, Ashtanga i Vinyasa Yoga
– RYT-500 h i com a instructora de ioga per a nens RCYT-95 h per la
Yoga Alliance.

També soc professional de mindfulness i educació emocional per
infants i adolescents
.

Ah! També practico la gratitud: agraeixo, com a mínim, tres coses cada dia. Un cop
ho proves, no pots deixar de fer-ho. T’ho recomano!

Perquè tenim moltes coses per agrair: una cosa que ens ha fet somriure, una frase
que ens ha omplert el cor... Te’n vas a dormir amb més pau i et despertes més
optimista, prova-ho.

Les meves arrels / De petita

SOC
MÚSICA

La música sempre ha estat molt present a la meva
vida: la mare cantava i el pare tocava l’oboè i el
piano.

I jo, a cinc anys, ja anava a escola de música:
Navarcles, Sant Vicenç de Castellet, l’Agrupació Sant
Jordi de Fonollosa i el Conservatori de Música de
Manresa.

Així vaig aprendre a tocar el violí, el piano i la
bateria.

Ah! També vaig representar i cantar al musical La
botiga dels horrors.

Música, sempre música! Fins i tot als estius, de
colònies a Tírvia (un poblet del Pirineu lleidatà), on
vaig créixer i jugar sense parar durant deu estius
amb l’Orfeó Lleidatà.

Dotze anys després tocava en un quartet de cambra
i a l’orquestra del Conservatori, vaig fer estades
a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) i,
amb ella, vaig participar en dos concerts a l’Auditori
de Barcelona.

SOC
CASTELLS

La cultura popular és un altre puntal de la meva
vida: de petita, els pares em duien a veure castells
a Tarragona, Vilafranca i Valls.

A cinc anys ja demanava fer castells, em fascinava
veure com s’enfilaven tantes persones uns sobre
els altres fent torres impossibles. Jo sempre anava a collibè del pare.

La colla Tirallongues de Manresa va ser la meva
entrada al món casteller; allà vaig fer d’acotxadora,
d’enxaneta, de dosos i de quarta.

Però el meu somni era formar part dels Minyons
de Terrassa. Perquè eren “els que mai queien».
Així que, quan vaig fer divuit anys i me’n vaig anar
a viure a Terrassa, aquest somni es va fer realitat.
Ja era dels Minyons! 

Amb ells he fet de sisena, quinta i quarta, i he
pujat a folres i manilles de castells de gamma
extra. 

Vint-i-set anys fent castells m’han deixat una
bona empremta!

SOC
CINEMA

El cinema de la meva infantesa no era de Disney,
“tret que anés a casa d’alguna amiga”.

Vaig créixer amb una altra mena de
cinema i de dibuixos animats: Rialles, el Cine Club i el cinema
d’autor han estat els meus referents.

Soc creativa i autodidacta: a sis anys ja escrivia
contes i guions, m’inventava situacions i
personatges curiosos.

Estudiar cinema era el camí més natural, així que
me’n vaig anar a Terrassa i em vaig especialitzar
en producció a l’Escola de Cinema i Audiovisuals
de Catalunya, l’ESCAC.

Durant vuit anys vaig treballar en pel·lícules,
sèries, videoclips i anuncis al costat de grans
professionals tècnics, actors i actrius.

Les experiències que he viscut m'han ensenyat a

Construir lligams forts, 
fer pinya i 
treballar per un objectiu comú.

Posar-me a prova, 
superar la por de caure i
aprendre a tornar a aixecar-me.

Vibrar alt i creure en mi,
confiar en els altres i
crear experiències inoblidables.

He passat de ser una persona que no es cuidava, no se sentia valorada i no
brillava a ser una persona que viu el moment i sap apreciar el que l’envolta, amb
l’energia vital, la llum i les emocions a flor de pell.

I això és gràcies a la pràctica de totes aquestes disciplines, que treballen,
nodreixen i activen totes les parts de la persona. Per dins i per fora.

Per això vull que tothom les conegui i les practiqui,
tant els infants com els més grans.